Girona - Costa Brava
Bufa ventet de Garbí, vent en popa i mar bonança, que anirem cap a llevant, fins a la ratlla de França!
Moltes són les havaneres que parlen de la Costa Brava, costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i que acaba a la frontera amb França, al municipi de Portbou. La seva longitud és de 200 quilòmetres i limita al nord amb la costa vermella Rossellonesa i al sud amb la Costa del Maresme. Inclou el litoral de tres comarques: La Selva, El Baix Empordà i l'Alt Empordà.
La Costa Brava és sol, platja, cales amagades entre la vegetació, banys refrescants, aigües netes, tranquil·litat, camins de ronda, viles marineres amb encant, visitar el famós triangle del pintor
empordanés Salvador Dalí, els museus de Figueres, Púbol i Portlligat...
Del litoral, la natura hi té un protagonisme destacat, amb el Parc Natural del Cap de Creus, El Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i el Parc Natural del Mongrí, les Illes Medes i el Baix ter, tres escenaris diversos, tres paratges de gran valor biològic.
Et captivarà per la bellesa de les platges i cales, autèntics paradisos amagats entre penya-segats, i viles de gran caràcter mediterrani com Cadaqués o Calella de Palafrugell, o indrets singulars com la Badia de Roses i els jardins botànics de Cap Roig, viles medievals com Tossa de Mar o Pals, el monestir de Sant Pere de Rodes i les ruïnes d'Empúries... i aixó n'és sols un tastet...
La Costa Brava és una suma de sensacions que et sorprendran, des de Blanes fins a Portbou.
Les comarques de l'interior de Girona son unes privilegiades pel que fa al patrimoni natural. Hi trobareu rius, boscos mediterranis i de ribera, serralades muntanyoses, camps, hortes i conreus, i, en general, un paisatge que ha sabut entrelligar el creixement urbà amb la preservació de l'entorn natural. Per tot aixó i molt més, les comarques de Girona tenen una tercera part del territori protegida com a espais d'interès natural.
Les comarques de l'interior de Girona destaquen per un paisatge clarament agrícola, ramader, i ens endinsen en la natura, de la mateixa manera també podem visitar alguns pobles o ciutats de caire medieval.
Si no saps que fer, pots planificar-te tot l'any a Girona, fent natura i tursime actiu, rutes vinícoles, visitar estanys, cicloturisme, vies verdes, BTT, senderisme...
També pots travessar la Garrotxa i Osona, passant per Besalú, tot caminant i descobrint el GR-2, que va des de la Jonquera fins al Besòs, concretament Aiguafreda.
Visites
Estany de Banyoles.
És el llac natural més gran de Catalunya i també es l'origen i principal signe d'identitat de la ciutat de Banyoles. Mesura aproximadament 2.150 metres de llargada i amb una amplada màxima de 775 metres. Sistema ambiental de notable valro, la comarca fa temps que clama perquè estigui considerat com a Parc Natural.
Parc Natural del Cap de Creus.
Protegint gran part de la península del Cap de Creus, és va crear el primer parc marítimo-terrestre de Catalunya.
Dominada per Penya-segats a causa de l'erosió provocada per la tramuntana i el mar, esdevé el darrer contrafort pirinenc dins la Mediterrània.
Les Gavarres.
Desprès d'haver estat intensament poblades, avui són pràcticament deshabitades. Bosquets de ribera marcadament mediterrànies, salamandres, llimacs i vidriol, tots ells cercant la humitat a la ribera, brolles, pinedes, alzinars i sureres, tot aixó i molt més al massís de les Gavarres.
Aiguamolls de l'Empordà.
Els Aiguamolls són un conjunt de maresmes generades per el curs final de la Muga, el Fluvià, el Ter i el Daró. Comprèn un total de 4.824 hectàrees formades per dunes, llacunes salabroses i dolces, prats inundables i zones de conreu.
També és un bon indret per observar aus com, les cigonyes, l'ànec collverd, el Bernat Pescaire i la Fotja. Actualment també s'hi està reintroduint la llúdriga.
Illes Medes i l'Estartit.
Set illots que formen les illes Medes. Arxipèlag situat a poc més d'un quilòmetre de litoral de l'Estatit i formen part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Aquestes illes són una gran reserva de fauna i flora marina.
El fons sorrenc permet el creixement de prats marins de Posidonia i les múltiples coves del fons de les illes permeten que el corall vermell es desenvolupi.
Alt Empordà.
Quan descobreixis la comarca, veuràs que sobretot és una terra acollidora per estar-s'hi, durant una escapada d'uns dies o unes vacances llargues.
Dansa de la Mort a Verges.
Processó tradicional de Dijous Sant a la població de Verges, representant una dansa basada en la dansa de la Mort que en l'època medieval era comú en l'Europa Occidental. Festa declarada d'interès nacional.
Oli de l'Empordà.
Els olivets de la carretera de l'Escala evoquen els camps d'oliveres de Grècia. Potser era la intenció dels Grecs quan van desembarcar a Empúries el 580 AC i van convertir aquesta zona en el gran trull de la Mediterrània.
Vies Verdes. Olot - Girona.
El tram Olot-Giroan és un traçat més de les Vies Verdes. Un traçat de 57 quilòmetres que travessa tres comarques i dotze pobles. Recorrent les valls del riu Fluvià, Brugent i Ter. Aquesta ruta té un suau pendent des d'Olot fins a Girona, i el seu punt més alt se situa al Coll d'en Bas, a 558 metres sobre el nivell del mar. Es pot fer a peu o en bicicleta.
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura.
Cruïlles, ja ja surt als documents del s.X, on bona part del seu territori es troba al paratge natural de les Gavarres, protegit com a Espai d'interès Natural, conserva l'escènica de nucli medieval. Monells, conserva diferents trams emmurallats i torres, i Sant Sadurní de l'Heura es vertebra a partir de la plaça i el carrer Major, convidant a passejar per el nucli històric.
Ruïnes d'Empúries. Ciutat Grega i Romana.
Porta d'entrada de la cultura grega i romana a la península ibèrica, Empúries és un jaciment excepcional i constitueix un lloc privilegiat per entendre l'evolució de l'urbanisme grec i analitzar l'urbanisme romà i la seva transformació durant l'època imperial.
Empúries, punt de partida del GR-1, sender històric que uneix Sant Martí d'Empúries fins a Fisterra, Galícia, passant per Banyoles, Ripoll, Sant Llorenç de Morunys, o el congost de Mont-rebei.
